Els cinc sentits
El passat 15 de novembre va venir a la classe la germana del Pau, la Cristina.
Ella és infermera de l'hospital Vall d'Hebron, a la part de traumatologia. Va
venir a la classe amb el propòsit d'explicar-nos coses sobre els cinc sentits.Al principi de l'exposició ens va fer una pregunta, no molt fàcil de respondre, que era la següent: "Podem fiar-nos dels nostres sentits?". Nosaltres no sabíem que dir així que va començar a explicar-nos coses sobre ells.
"Els cinc sentits serveixen per connectar-nos amb l'exterior, com ja sabeu són el gust, la vista, l'oïda, el tacte i l'olfacte".
La vista: va ser el primer sentit que ens va explicar i d'ell vaig aprendre que està formada per dos òrgans que són els ulls. En ells hi ha la retina, la pupil·la, l'iris, la còrnia... També està el nervi òptic que passa tota la informació que rebem dels ulls al cervell gràcies a les neurones, unes cèl·lules unides entre si que passen la informació gràcies a impulsos elèctrics. Una característica de les neurones és que no es reprodueixen, en teoria naixem amb les mateixes amb les quals morim, però podem perdre'n si ens donem un cop al cap. Aquestes neurones estan recobertes per una membrana que quan bevem alcohol es desfà, i això fa que la informació arribi més tard al cervell. Després ens va ensenyar una sèrie d'il·lusions òtiques que demostraven que no tot sembla el que és. Per últim va posar a la pissarra unes paraules d'uns colors per exemple groc blau i verd i les va escriure amb un color diferent de la paraula, així que havies de dir de quin color estaven escrites les paraules sense equivocar-te, era molt difícil perquè tu sempre associes la paraula amb el color.
El gust: es produeix a la boca, més concretament a les papil·les gustatives de la llengua. En ella es detecten sis gustos: el dolç, el salat, l'àcid, l'amarg, el picant i l'umami. L'umami va ser l'últim descobert i vol dir saborós en japonès. Després vam fer una activitat en la qual havíem de provar alguna cosa i dir que era i a quin gust pertanyia. Costava una mica però al final ho sabies.
L'olfacte: es produeix al nas, a les fosses nasals, en elles hi ha unes terminacions nervioses que capten l'olor i a través del nervi olfactiu i les neurones passen la informació al cervell. L'activitat que vam fer aquí va ser que ens van donar un potet i l'havíem d'olorar i saber que era. Això costava més, ja que no estem gaire acostumats a utilitzar l'olfacte.
L'oïda: es produeix a l'orella mitjana i interna, gràcies a les ones que capta l'orella exterior, la part que es veu, i per això té aquesta forma. Una curiositat d'aquest sentit és que té els ossos més petits del nostre cos, es troben a l'orella interna i són el martell, l'enclusa i l'estrep. Aquesta activitat consistia a dir que havíem de dir que era el soroll que posava la Cristina l'ordinador. Després ella ens va explicar l'efecte Mc Gurk, un efecte que fa que si tu dius va però els teus llavis fan que diuen fa jo em penso que tu estàs dient fa i no va.
Al final se'ns va acabar el temps, i no vam poder aprendre coses sobre el tacte, però sí que vam poder fer aquella pregunta un altre cop, ara si que vam respondre, i ho vam fer així: "Sí que ens en podem fiar, però no sempre, tot i això ho hem de fer perquè no tenim res més a fer per connectar-nos a l'exterior".
Jo crec que
l'objectiu d'aquesta xerrada era aprendre coses sobre els cinc sentits
Berta Vallespin Tuà
Berta Vallespin Tuà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada